Lliçons a Florida

“He muntat en elefants, però mai els he disparat”, va dir Rick Scott, governador de Florida, en la seva audiència a la Zarzuela amb el rei Joan Carles. Fins aquí molta gràcia, tothom a aplaudir-lo. Sens dubte la cacera pot ser, si més no, criticable. I Rick Scott va actuar com a republicà convençut, en aquest cas adaptant-se al concepte espanyol. Però ara centrem-nos en el governador de Florida, que no farà tanta gràcia. Scott no mata elefants, ha quedat força clar. Això sí, a l’estat de Florida encara segueix vigent la death penalty que en diuen allà. Encara rieu mentre que el governador, després de signar la condemna a mort de David Gore, va afirmar: “És la millor decisió per a l’Estat”. I es va quedar tan ample. No mata elefants, però sí persones (que és fins i tot pitjor). Tot i això, rere la mofa i la supèrbia, es permet donar lliçons.

De fet, l’únic espanyol condemnat a la pena capital a tot el món, Pablo Ibar, es troba precisament al corredor de la mort al centre penitenciari de Starke, a l’estat de Florida. Pablo Ibar, fill d’emigrants bascos als EUA (i amb doble nacionalitat), porta 12 anys esperant la seva mort. Un judici, curiosament, denunciat per irregularitats de tota mena. Des d’una defensa poc efectiva, amb un advocat que més tard va reconèixer estar més preocupat per l’estat de salut de la seva dona drogoaddicta, fins al vídeo que l’inculpa de l’assassinat de tres persones –principal prova del judici– on no se li reconeix la cara. I cap de les empremtes dactilars ni de les mostres d’ADN recollides a l’escenari del crim coincideix amb ell. Un còctel de despropòsits que poden arribar a inculpar algú innocentment. Com passa a molts judicis, però amb l’única diferència que la mort és irreversible. No es pot fer marxa enrere un cop algú és executat. El mateix Ron Paul va canviar la seva postura política arran d’aquests casos.

L’Estat ha de garantir els drets individuals de les persones. El dret a la vida n’és un dels més importants i elementals. L’home no té dret a vulnerar-lo, per això és castigat quan ho fa. L’Estat tampoc no s’ha d’excedir mai en els seus poders. Les execucions són coses pròpies de règims com el feixista, el nazi o el soviètic. El dictador Franco també solucionava així els seus problemes interns. No és propi de societats democràtiques i Estats liberals. Només cal fixar-se en quins països, Estats Units a banda, segueixen mantenint la pena capital. Països del baix nivell democràtic de Corea del Nord, Iran o l’Autoritat Palestina. Rebaixar-se al nivell del criminal et transforma en un criminal. Abans de donar lliçons fora de casa, cal examinar el que hom fa.