Crítica i autocrítica

diumenge, 8 abril 2012

Escrit per

“Creuen que els francesos volen estar com Espanya?”, preguntava Nicolas Sarkozy aquest divendres, ja entrat en la campanya electoral per a les presidencials que tot just comença. El president francès va posar els exemples de Grècia i Espanya per a mostrar allò no desitjable, i que representa el candidat socialista François Hollande. Com era d’esperar en aquest país de tiquis-miquis que tendeix a crear debats absurds amb posicions maniquees, el quart poder –i el PSOE– va saltar a la jugular de Sarkozy. Tot sigui per a no treure’s la bena de davant els ulls. Per a evadir-nos de la realitat. Per a buscar un enemic extern davant la falta d’autocrítica. O no recorden allò dels guinyols?

Hollande porta uns mesos amenaçant el futur francès. Fa un mesos feia la gara-gara als comunistes. De fet ha aconseguit que el marxista Jean-Luc Mélenchon (que alguns sondejos li donen la tercera plaça), de l’extremista Front de Gauche amb un discurs readicalment anticapitalista, li doni suport durant la segona volta si no hi arriba. Hollande el Confiscador (o lladre), que al programa ‘Parole de candidat’ (TF1) va afirmar que vol gravar amb un 75% (tres quartes parts, per adonar-nos del que significa) a qui guanya més d’un milió d’euros anuals. El candidat que ha fet una campanya electoralista –en el sentit pejoratiu, és clar–, comprant vots amb promeses socials. Al cap i a la fi prometent més mamella de l’Estat tot i que no hi hagi llet.

I és normal que Sarkozy no vulgui passar pel que estem passant els cosins espanyols, l’ovella negra de la família. La comparació és lògica, justa i necessària per a advertir els francesos del perill de l’elecció d’Hollande com a cap del palau de l’Elisi. Els governs socialistes –a Espanya i a Grècia– ens han abaixat els pantalons davant Europa. Ens han vist les vergonyes. No és casualitat que els governs fossin socialistes. L’atzar no hi té res a dir. El socialisme ha perpetuat un insostenible estat del benestar a partir de disparar la despesa pública amb l’excusa d’una suposada justícia social. Una justícia que ha foradat les nostres butxaques. I ja diuen que d’on no n’hi ha no en raja. Aquells governs de nou-rics que, en nom de l’Europa social i justa, van crear unes estructures properes a la d’una economia planificada. “Si Espanya té cinc milions d’aturats es perquè la coacció d’uns sindicats hereus dels poders fàctics del franquisme van impedir flexibilitzar a temps el mercat laboral”, apunta encertadament Pedro J. Ramírez a la Carta del domingo d’avui. El govern del Plan E i els 400 euros. I el del nou PER. I el dels 70.000 alliberats i funcionaris sindicals. L’Espanya del subsidi i la subvenció.

França no pot permetre’s un canvi en aquesta línia, però també haurà d’afrontar les seves pròpies reformes. Hollande empitjoraria la cosa, però França, a dia d’avui, tampoc no és un bon exemple d’austeritat. La seva despesa pública se situa al voltant del 56% del PIB –fins i tot superior a l’espanyola i la sueca–, mentre la de la mitjana dels països de la OCDE se situa al 43%. El seu dèficit, si bé no és superior al nostre, suposa el 5,2% del PIB. Cal fer crítica i denunciar la catàstrofe que podria portar el François Hollande president, però també cal fer autocrítica amb la situació francesa. I també reformar, és clar, abans de donar lliçons.


4 Comentaris

  • Tindries que ser més prudent a l’hora de jutjar Hollande, és un gran polític, i no deixarà França a la deriva, no és el seu objectiu.
    Siguem objectius, ets liberal no pitonissa

    Valora Thumb up 3 Thumb down 4

    • No cal ser-ho massa per a veure que la despesa pública de França és elevadíssima i que el se programa vol augmentar-la encara més. Tots els països han anat fent reformes les dues darreres dècades per a reduir-la, perquè l’estat del benestar els resultava inviable, des de Suècia fins a Alemanya. No crec que la solució de França passi per fer el contrari, realment.

      Valora Thumb up 2 Thumb down 1

  • Des del meu punt de vista, no és una qüestió socialista. Està clar que el PSOE i Zapatero estarien suspesos si analitzéssim la seva tasca política durant la segona legislatura, però hi ha una tendència clara d”encolomar” tota la culpa al partit socialista. No oblidem que aquesta crisi és una crisi econòmica mundial, i que la situació en la que ens trobem actualment és fruit d’una mala gestió política, ei, posterior a l’ especulació excessiva a la borsa i d’una tendència malaltissa de donar hipoteques ninja , entre d’altres. També sembla que tothom no se’n recordi que durant tota aquesta segona legislatura, el PP no s’ha caracteritzat ni molt menys per ser una bona oposició, sinó que s’ha dedicat a criticar i criticar la mala gestió del PSOE. Aquí tots en som culpables, no siguem tan nens petits i encolomem el merder al socialisme com a únic culpable. Reafirmo, el PSOE no ha sabut gestionar la seva responsabilitat, però si us plau, no utilitzem aquest discurs per anul·lar el socialisme, perquè el que molts estan intentant aquí, no és criticar la mala gestió d’aquests, sinó utilitzar la situació per a reafirmar determinades tendències ideològiques. Sarkozy, igual que el FMI haurien de callar més sovint.

    Valora Thumb up 0 Thumb down 0

  • La crisi del deute públic que pateix encara Espanya (i no Alemanya) és culpa dels governs socialistes. Si encara estem fotuts, més enllà de la bombolla que fa referència al deute privat, és pel govern de Zapatero, els plans E, la improvisació i companyia. Tens raó, la culpa de la crisi és de tots. No només dels bancs i d’un partit determinat. Això sí, les receptes socialistes, que passen per augmentar la despesa pública, no són la solució. Respecto el socialisme però no el comparteixo, no crec que sigui el més convenient, i m’hi posiciono en contra. Totalment legítim.

    Valora Thumb up 3 Thumb down 0

Deixa un comentari

— required *

— required *

*