Daniel Gracia, regidor de Via Pública a Badalona
Na Paula i en Ramon havien decidit comprar les barques dels pescadors del port de la ciutat. Venien de terra llunyana, però amb la confiança que havien trobat el seu projecte de futur. Invertien tots els estalvis. Ell, amb estudis d’enginyeria pesquera, es creia capaç d’aixecar un negoci en la més absoluta decadència.
Els primers mesos van ser durs, molt durs. Tot i així, les innovadores tècniques tant de detecció de bancs de peixos com del procés de producció havien fet que les peixateries ZQR es multipliquessin per la ciutat. La marca era poc comercial però homenatjava els antics pescadors amb les inicials dels seus noms.
El negoci marxava sobre rodes. Els ingressos creixien. Paral·lelament, la crisi econòmica s’enduria a la ciutat i es veia agreujada per un augment de la inflació que afectava sobretot els aliments. ZQR era un oasi perquè la situació al carrer era dura i els governants estaven superats sense saber què fer.
L’alcaldessa pertanyia a un partit d’ideologia marcadament d’esquerra, tot i que no havia estat massa evident fruit de la bonança econòmica viscuda. Feia dies que rumiava una possible solució local al greu problema de la inflació que afectava els productes alimentaris. Ella creia que la fórmula era molt fàcil. Sota l’argument de la sobirania marítima del seu poble, expropiava ZQR i resolia el problema fàcilment. Dit i fet, així ho va fer. L’empresa es va municipalitzar i va passar a mans del govern de la ciutat. Enaltia aquesta maniobra populista com una victòria sobre l’espoli privat dels bens comuns davant els seus conciutadans.
L’alegria i joia de l’alcaldessa es van tornar en incertesa per acabar essent tristesa. La inversió privada a la ciutat es va aturar en sec. Ja ningú obria cap negoci i en conseqüència l’atur creixia descontrolat. L’Ajuntament, a més, havia invertit part del seus fons en la compra de ZQR, descuidant d’altres serveis. sobretot els socials tant necessaris en èpoques de crisi.
Però les notícies negatives no s’aturaven aquí, l’empresa expropiada perdia la tecnologia que havia aportat en Ramon (expulsat de la companyia el dia de l’expropiació) i tornava a ser deficitària. La història plena d’exemples com aquest, malauradament es repetia de nou. El populisme havia vençut momentàniament a la llibertat.