Una maledicció interessant

Toni Aira, periodista i professor

Hi ha un vell adagi que diu que de vegades viure èpoques interessants és una maledicció. I ens està passant. Força. Perquè estem vivint una de les èpoques més fascinants de la història, i la patim. Ens tortura. Ens inquieta. Ens turmenta, i amb raó. Però igual com ja ho fem amb els efectes de la crisi, que l’és en tots els fronts clau, també hem de comptar amb les oportunitats que ens obre. Perquè hi són. I una mirada liberal del món, de la societat i de la política no les pot ignorar.

En l’essència d’allò que per a mi constitueix el liberalisme com a doctrina, com a filosofia de vida i d’acció política, hi rau la convicció que l’home ha de confiar en sí mateix, en el fet que la seva prosperitat és el resultat de la seva pròpia energia. El desafiament, en aquest sentit, és ara important. I, per què no dir-ho, entusiasmant.

Veiem més que en crisis anteriors com tenim a l’abast uns instruments polítics que del tot ja no serveixen per esborrar els nostres problemes. La nostra mentalitat està encara massa lligada a l’estructura de govern jeràrquic i poc cooperatiu. I ja de forma flagrant ha quedat clar que la relació entre poder polític i societat és de desconfiança mútua. No és aquest un repte a escometre sense excuses? No demana això de totes les energies individuals que puguin sumar a la col.lectivitat amb el fer més genuí que descriu la fase 2.0 de la xarxa d’Internet?

Que els problemes desborden les fronteres de l’Estat tradicional? Qüestionem-lo ara tal i com el tenim. Quan fer-ho, si no és quan més explícitament palpem com certes estructures ja no sumen com ens cal al servei de l’individu? I de la mà de qui fer-ho, si no és d’aquells que creuen, per damunt de tot, en la persona i la seva llibertat?

Perquè cal reinvenció i fóra bo que aquesta no vingués de la mà dels qui des de places presumptament assembleàries pretenen imposar un model de societat dirigista i antic. Perquè cal catarsi. Perquè cal saber superar la idea de maledicció i centrar-se en com d’interessant és el moment que ens ha tocat viure. És d’abans i després. I humilment desitjo que aquesta transició al “després” que ja és a punt de ser “ara” la lideri una suma d’energies que hi miri amb confiança.