Interessant el pacte CIU i el PP. Tot i que Artur Mas va firmar davant de notari que no pactaria mai amb el Partit Popular, s’excusa i diu que per sortir del túnel que ens trobem hem de fer sacrificis. Alicia Sánchez Camacho ens recorda maliciosament que el PP és i serà decisiu a Catalunya i Espanya.
Sempre s’ha dit que posicionar-te políticament et limita, et pot obrir unes portes i et pot tancar d’altres. Etiquetem la gent per la seva (a vegades possible) ideologia. Llavors tots som una mica hipòcrites –uns més, d’altres menys–, però tots ens mostrem capats en els nostres comentaris per si de cas. Aquest pacte és natural, per molt que Artur Mas vulgui anar cap al centre. Tot i això, cada vegada és més clar que la distancia entre la dreta i l’esquerra és més curta. Entre nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols també.
La gent, (la plebs, com se’ns coneix a la majoria de la societat), volem polítiques per la gent: polítiques per afavorir el creixement empresarial (afavoriran contractacions i de rebot el consum), polítiques socials correctes (no pels vividors), polítiques que castiguin correctament els casos de corrupció política, polítiques urbanístiques correctes amb el territori, polítiques de seguretat correctes (però dures i constants) i polítiques fiscals proporcionals, correctes, però coherents.
Quines són polítiques progressistes? I quines són polítiques conservadores?. Tant ens fa, només volem que es facin. Tots dos partits polítics parlen de pactar com a “un acte de responsabilitat”. Si Catalunya vol caminar cap a la independència, pactaran a favor del que demani la gent? Aquí estarà la diferència els propers anys. La diferència entre CIU i PP la jutjarem quan veiem si apliquen polítiques per afavorir la gent o apliquen polítiques per beneficiar a l’elitista classe política.
Manel Ezquerra
Alcarràs (Lleida)
(Liberal.cat no es fa responsable de les opinions que puguin expressar els seus lectors)