Estelada catalana - Esquerra.cat
Res millor que aprofitar el context de crisi i retallades per pegar tisorada a la llengua. Aquest cop la maniobra ve de part del ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, que ahir va anunciar les noves mesures dins del seu camp i va anunciar que el català, així com les altres llengües oficials, queden apartades dels òrgans judicials de l’Estat. Sort que tenim el privilegi de tenir la llengua comuna!, va recordar l’exalcalde madrileny.
Les llengües cooficials “enriqueixen l’Estat”, segons va declarar Gallardón, però, paradoxalment, no hi ha diners per traduccions d’aquestes llengües que s’empenyen en no entendre. “Me pica el catalán”, es deu sentir per tots els racons de la Moncloa, com les queixes dels nens amb els jerseis de llana. Encara s’escolten els ecos del “Una, grande y libre”.
Aquests dies s’ha convertit en fenomen mediàtic la periodista asiàtica Lara Zheing, que havent arribat el setembre de la Xina, ja s’atreveix a formular en català les preguntes a Pep Guardiola davant tota la sala de premsa. Sentir admiració per aquest cas, o pel de l’italià Francesco Canale, no és conformar-nos amb poc; és una mostra que el català és més estimat fora d’Espanya que dins. Mentre un andalús arribat a Catalunya creu totalment prescindible haver d’aprendre aquesta llengua local –que els catalans utilitzem només per molestar– perquè ja es defensa amb el seu idioma universal, una xinesa aterra a Barcelona i se n’adona que el català és necessari, que no és una llengua aparcada ni adormida, com molts volen creure.
L’expresident Jordi Pujol deia ahir al programa Divendres de TV3 que la independència “és impossible mentre el cambrer de Puigcerdà parli en castellà al negre que parla com Pompeu Fabra” i afegeixo, on els Mossos –“la policía de Barcelona” segons CSI Nova York– agafen el castellà com a eina de protesta.
La llengua és el cavall de batalla d’aquest conflicte. De moment comencen els tremolins per un referèndum que es celebrarà el 2014 a uns quants quilòmetres d’aquí i la iniciativa del tancament de caixes impulsada per dos empresaris que a poc a poc va agafant forma. Que què tenim? Més coses de les que es pensen.
¡¡No soy catalanista pero creo que tienes toda la razón!!
Valora
22 
6
Pienso que los nacionalistas estais verdaderamente obsesionados con el tema de la lengua…
Si Gallardon dice que la lengua judicial es el castellano, es para ahorrar costes, nada mas.
(Muchos casos se gestionan por todo el territorio español)
O vamos a tener que malgastar el dinero, como con los traductores del Senado??
Si quieres que te diga la verdad, pienso que desde el resto de España se ha menospreciado el catalan. Y hay que decirlo, porque es cierto.
Pero por otra parte me parece casi dictatorial, imponer tu lengua cooficial, excluyendo la otra.
(mira la educacion, los medicos, mossos…)
Lo que Cataluña necesita es un respeto mútuo, tanto desde aquí al castellano, como desde el resto de España al catalán.
Que las personas en Cataluña tengan que aprener tanto el catalán, como también el castellano (sin exluir!)
Un saludo
Valora
13 
22
Gran article.L’excusa de la crisi economica per no respectar la llengua del poble es una excusa de mal pagador…..com sempre.
Valora
19 
9
Totalmente de acuerdo con Jacobo,
NO MAS NAZI-ONALISMO EXCLUYENTE!
Valora
7 
25
El nacionalisme català a cohesionat la societat catalana, com cap altra nació ha fet , Pedro i Jacobo. La llengua més parlada a Catalunya és el castellà, i el català senzillament és promociona. Quina societat del món pot gaudir de més bona convivència entre dues cultures ,la catalana i la castellana , en el cas del nostre país ? si no s’haguès defensat el cartalà a hores d’ara aquesta convivència no seria fectible. El més facil pels castellanoparlants seria no apendre el català ja que amb el castellà ja és suficient, si és així ho trobaria lamentable… s’han de respectar i defensar les llengues maternes de l’indret on es viu, sense si vols abandonar la teva llengua materna, no obstant la llengua veicuhlar ens les institucions públques ha de ser el català, com a respecte a la nació i a la seva història, i a la convivència entre la multiculturalitat en que catalunya i conviu.
arreveure. sergi.
Valora
9 
1
dius: “el nacionalisme català ha cohesionat la societat catalana, com cap altra nació ho ha fet”, noi repassa la historia, el nacionalisme de Mussolini, Hitler, Franco…, el Marxisme de Stalin, Castro…, el socialisme exagerat de Chaves i altres règims sud americans. Han unificat molt la gent del territori, a base d’excluir grups socials minoritaris però nombrosos, quan he llegit això m’ha semblat sentir a Jose A. Primo de Rivera dient: “la superioridad de la raza, el objetivo único…, todos unidos bajo una misma bandera…”
El nacionalisme exagerat ens ha fet antipàtics a la resta de l’Estat, ens ha fet menys competitius econòmicament : a Catalunya per causes lingüístices es tarden 15 dies més en crear una empresa, els diners gastats en traductors, en ambaixades a Nova York a la que hi vaig anar i només hi havia un segurata negre que em va dir que els ambaixadors només hi anaven els dimarts a buscar el correu, la pèrdua de grans potencials professors en les universitats públiques per que no saben el català.
Jo crec en el dret i el deure de saber el català però també entenc que s’ha d’abaratir costos (primer la pela i després filosofies) i no hem de caure en un engreixament de l’administració per raons ideològiques , ni hem d’imposar una manera de viure a la societat catalana. Si la gent vol parlar castellà que el parli, si vol veure les pel·lícules en castellà que les miri, si vol retolar els seus comerços en castellà que ho faci igual amb el català. Que sigui l’oferta i la demanda del mercat la que s’ocupi dels temes lingüístics en el comerç, i que sigui el criteri d’eficiència el que domini en les relacions persona-estat no un sentiment nacionalista ni una voluntat d’imposar la pròpia cultura.
Jo sóc nacionalista i independentista però crec que el seny ha de triomfar sobre la rauxa, hem de ser primer persones, després eficients econòmicament i després ja parlarem. No hem de cridar “Catalunya!” si tenim la cartera buida i a més no hem de fer ballar a la resta al so de la sardana si ells no volen, el que si que hem de fer és fer-los conèixer la sardana (entén la metàfora)
Valora
2 
3