Premis Nobel - natalia-fiq.blogspot.com
Cercar “pau” al diccionari és com cercar un color o un sentiment, molta paraula per un terme que abraça tants significats que és massa difícil definir-ho. La RAE la defineix com “la situació i relació mútua dels qui no estan en guerra”. Donar-li significat a una paraula segons el seu contrari delimita moltíssim el seu significat. Llavors quan definim i prediquem la pau, en teoria (perquè en la pràctica és més difícil d’assumir), s’hauria d’aconseguir sense cap tipus d’enfrontament o conducta bèl·lica.
Qui defensa aquesta postura, cada any entén menys el Premi Nobel de la Pau. Atorgat pel Comitè Nobel del Parlament Noruec, es concedeix a la persona/organització que promou la fraternitat de nacions, l’abolició o reducció dels exèrcits i la promoció dels processos de pau. La veritat és que hi ha hagut ocasions que s’ha sortit molt d’aquest objectiu que va marcar Alfred Nobel.
Primer de tot destacar que Mahatma Gandhi no el té, ja és prou significatiu, però com aquest premi no es pot rebre pòstumament, és important que se’l tingui en compte, perquè tot i ser només un premi, alhora és un gran símbol de la constància per trobar la pau. Com a premis controvertits de fa uns anys, hi ha Henry A.Kissinger, premiat per promoure les negociacions que van acabar amb la guerra de Vietnam, hi ha investigacions que el relacionen amb cops d’estat a Amèrica del Sud, o per donar suport a l’operació Cóndor a Xile. O Bernard Kouchmer, premiat per ser pioner en l’organització humanitària en diversos continents, alhora defensa la intervenció militar a l’Iraq i se’l relaciona amb delictes d’extorsió a l’Àfrica. O el premi d’Arafat i Rabin, dos homes d’armes a la seva joventut…
El premi que em segueix sorprenent més, però, és el de Barack Obama. Li van concedir el premi pel seu extraordinari esforç per reforçar la diplomàcia internacional i la col·laboració entre pobles, per la lluita contra armes nuclears, per donar més importància a les Nacions Unides i un llarg etcètera. En el seu moment, creia correcte aquest premi, tot i que Obama no havia tingut gairebé temps per demostrar cap de les accions per les quals se’l premiava, ho vaig veure com un vot de confiança. Però l’essència del premi és reconèixer el valor d’unes accions, i en aquell moment, les d’Obama encara no estaven fetes. Avui hi estic en contra i crec que hauria de retornar el premi. No defenso que tot ho hagi fet malament, però no se’l pot premiar per contribuir a la pau, quan ha augmentat els efectius militars a Afganistan o quan encara arrossega Guantànamo, lloc on, per cert, es van practicar tortures per aconseguir informació sobre líders d’Alqaida, uns líders que van ser assassinats sense judici.
Aquest any també hi ha hagut controvèrsia amb una de les premiades, Ellen Johnson- Sinleaf, acusada de finançar conflictes a Libèria durant la guerra. I així seguim…
A vegades, quan es mira la pau i la guerra des d’una perspectiva política, segurament deuen prendre un significat diferent, tot deu ser més relatiu, i uns fets deuen destacar sobre els altres. Potser aquests premis tenen una visió política. Realment no sé què pensar.