Imatge de la campanya per eliminar el tractament "madmoiselle" - madameoumadame.fr
Dues associacions feministes franceses van llançar fa unes setmanes una campanya per eliminar de l’Administració Pública la veu “mademoiselle” i substituir-la per la de “madame”. No veuen adequat que les dones hagin de respondre a “Madame ou Mademoiselle” cada vegada que compren un vol per Internet, per exemple, ni hagin de portar davant del cognom l’indicatiu del seu estat civil mentre que els homes no ho han de fer.
“Si hi és, hi és per tradició”, diuen uns. D’acord, per tradició. Però per tradició masclista. D’igual manera que el tractament de senyoreta es va incloure perquè la dona en casar-se perdia el cognom de soltera i així distingien si era la esposa –madame– o la filla –mademoiselle. Potser la reinvindicació hauria de començar d’una manera més forta oposant-se a perdre el seu cognom en contraure matrimoni.
Una part dels francesos, però, creu que aquests tractaments estan passats de moda i impliquen una intromissió a la vida privada de les dones en preguntar pel seu estat civil. Alguns dels partidaris ironitzen a les xarxes socials dient que ara ja no importa si estan casades o no, els tiraran la canya igual… Bromes a part, sorprèn que en una democràcia liberal com és França i que ressalta en el seu lema nacional el concepte d’igualtat, encara estiguin discutint –gairebé des dels anys setanta– per assumptes com aquests.
Aquestes paraules són, però, part de la cultura francesa i van més enllà del sexisme que molts grups feministes veuen per totes bandes amb una lupa a la mà. A dia d’avui, el tractament de mademoiselle s’utilitza més per edat que no pas per si porten un anell al dit anular o no. D’igual manera que aquí, hi ha aquelles noies de 35 anys que s’ofenen perquè una nena al metro els ha tractat de “senyora” i no pas de senyoreta i els comença a entrar la crisi avançada dels 40.
Potser la clau no és eliminar-ho, sinó igualar el sexe masculí a la condició de la dona i inventar una forma –o recuperar-la– per “senyoret”, el “damoiseau”. Tot és proposar-ho.
En definitiva tot depèn de la llengua i de com es vulgui utilitzar, i sinó que li preguntin al jutge que va interpretar que l’adjectiu “zorra” queda referit a l’astúcia. Qué porc… Amb tot el morro.
Una altra obsessió de les feministes lletges, grasses i peludes per acabar amb el poc que queda del bon gust, la bona educació i la bellesa.
A les noies joves se’ls diu senyoretes perquè és tractar-les de forma exquisida. No són nenes ni tampoc senyores grans, estan passant per una època molt maca, la joventut, dir-lis senyoretes enalteix la dona, no pas el contrari.
La bellesa i la cortesia no sobren pas al món, aquestes feministes i progres cada dia em fan més fàstic.
Valora
2 
6