Censurem l’art?

Parental Advisor Explicit Content - nzaventura.blogspot.com

S’ha lluitat molt per la llibertat d’expressió, durant els últims anys, però hi ha hagut un augment de la censura, a vegades  sota l’eufemisme de “condemna moral”. Potser no s’ha dut a terme i només s’ha plantejat, però el fet de discutir-ho ja em sembla, en certa manera, un tipus de censura/condemna.

La setmana passada vaig llegir dos notícies relacionades amb el tema. En una, l’església ortodoxa russa (IOR), que ha guanyat poder i fidels en els últims anys (fins i tot es plantegen incorporar l’assignatura de religió a l’escola), vol prohibir els autors Vladimir Nabokov i Gabriel García Márquez perquè creuen que “idealitzen passions depravades que fan infeliç la gent i fomenten la pedofília”. Mijaíl Schvidkói, que s’ocupa de la cooperació internacional, diu que faria mal a la imatge de Rússia, però tampoc ha dit si li sembla bé o no. A l’altre noticia, Bienvenu Mbutu Mondondo ha portat l’obra Tintín i el Congo als tribunals perquè defensa que “fa apologia de la ideologia de l’època: superioritat de l’home blanc per sobre el negre per justificar el colonialisme” (quan es va editar el còmic 1931, el Congo era una colònia Belga). Mbutu vol prohibir el llibre o introduir un avís sobre el seu contingut, quelcom semblant a un “Parental advisory explicit content”. No puc negar que a l’obra de Nabokov un home sent atracció sexual per una noia de 13 anys, o que a Tintin i el Congo hi ha racisme. Però és ficció. Si haguéssim de prohibir totes les obres de literatura universal en els quals es mostra una ideologia que actualment considerem immoral i políticament incorrecte, no quedaria gairebé cap obra. Per què Nabokov i no Capote, on a les seves grans obres maten fins a l’editor? O Bukowski?

Aquesta corrent censuradora, que a vegades sembla que emuli també ha arribat al cinema. Ho sap molt bé el director del Festival de Cinema de Sitges, Àngel Sala, que va ser denunciat per “promoure la pornografia infantil” per mostrar la cinta  A Serbian Film. Spasojevic, director de la pel·lícula, volia denunciar les atrocitats que s’han produït després de la guerra a Sèrbia (atrocitats reals) mitjançant la ficció. Però no només amb metàfores, sinó que Spasojevic ho mostra al públic.

Des del meu punt de vista, no hi hauria d’haver censura a la literatura, ni al cinema, ni als videojocs ni a cap forma d’expressió artística. I tampoc voldria que s’hagués d’instaurar un “Parental Advisory” a la literatura, ja que el límit entre el que és políticament incorrecte i el que no ho és cauria en mans d’un govern o d’una associació que tampoc sé quina moral tenen. Prefereixo que siguin els pares qui decideixin què ha de llegir o no els seus fills.

Hi ha obres (cinema, literatura…) que segurament és fàcil creure que s’haurien de censurar, perquè també és fàcil creure que tindran un impacte a la societat. Però no tenen un impacte en la conducte de l’individu.  Si algú llegeix  A sang freda de Truman Capote, serà més violent si ja hi havia una conducta anterior, però els mitjans de comunicació no tenen el poder de crear conductes violentes on no hi eren abans. Com a exemple -admeto que molt allunyat- tenim el tabac. Han retirar els anuncis publicitaris i no permeten fumar a molt llocs, però la gent no ha deixat de fumar.

També crec que les associacions que protegeixen el menor, la dona, els immigrants, les que volen combatre el racisme, etc, fan una gran feina. Però crec que buscar culpables a la literatura és un error. Perquè avui es comença per Nabokov o Capote, i tot seguit ja no es podrà dir vell, lleig o negre sense que sembli políticament incorrecte. Es limitaria la creativitat. Com diu Carmen Gil Martínez, “acaben sorgint a la literatura infantil bruixes bones, caputxetes que prenen xocolata amb el llop i ogres que necessiten ajuda”. Obres que, en el fons, també aïllen als nens de la realitat.

Potser hauríem de ser sincers amb nosaltres mateixos i admetre que totes aquestes conductes “immorals” hi són a la societat. I que no desapareixeran si no combatem l’arrel del problema i ens deixem d’utilitzar la literatura com a cap de turc.