Vall d'Hebron - Lavozlibre.com
Segons el Diari ARA i El País, el portaveu del departament de salut de la Generalitat diu que aquest cas (que descriuré a continuació) “no presenta cap anomalia més enllà del que és habitual i que la mort de la pacient no es pot atribuir a una falta de personal o recursos per atendre-la.” Els fets no diuen el mateix:
Maria del Carme Mesa Nozal es va despertar molt marejada i es va desmaiar. L’ingressen a l’hospital de Blanes a les 5:10 del 7 de setembre. Comuniquen a la família que no tenen prous recursos i que l’han d’enviar a l’hospital Josep Trueta de Girona. Allà li diagnostiquen una aneurisma (un vessament cerebral), i com a conseqüència s’ha d’operar urgentment; però comuniquen a la família que no la poden operar perquè “es troben afectats per la reordenació dels serveis establerts des del departament de la Generalitat”, aquesta “reordenació” obliga a tractar tipologies concretes en hospitals assignats en un mapa sanitari; l’aneurisma es tracta a l’hospital de la Vall d’Hebron. L’hospital on havia de ser operada té 39 quiròfans ordinaris i sis d’urgència, però des del passat abril per la tarda no funcionen els ordinaris tot i ser un hospital fixat per urgències d’aquest tipus. L’anaven a operar a les 17.29 però no hi havia quiròfan lliure, així que van ajornar l’operació pel dia 8. El dia 8 s’ajorna l’operació per falta de mitjans. Aquella nit Maria del Carme pateix dues noves hemorràgies. El dia 9 tornen a ajornar l’operació per falta de quiròfan i finalment l’envien a l’Hospital Clínic on l’operen a les 23.34. Torna a ingressar a Girona i mor sis dies després.
Va trigar 65 hores en ser operada d’un cas de molta urgència, d’un aneurisma, i durant aquestes 65 hores va patir dues hemorràgies. Sé que quan el portaveu està dient que “no presenta cap anomalia més enllà del que és habitual i que la mort de la pacient no es pot atribuir a una falta de personal o recursos per atendre-la”, vol que no es posi en dubte un sistema sanitari actual en el qual, malgrat s’ha retallat un 10%, segueix essent tan eficient com fa deu anys. Doncs no ho és, i espero que s’equivoqui, és més, s’ha d’equivocar, perquè que una pacient molt urgent esperi 65 hores per ser operada i que els hospitals se la vagin passant fins que un finalment la pot operar no ha de ser “més enllà del que és habitual”, perquè llavors el portaveu del departament de Salut està afirmant, que un cas com aquest és habitual, és comú, és el pa de cada dia. Per això paguem una Sanitat Pública? Per què no es deixen de fer propostes per solucionar l’imminent (o potser actual) col·lapse del sistema sanitari i comencen a aplicar mesures? En política no tot ha de ser absolut, es pot aplicar una mesura i si no ofereix resultat, s’aplica una altre. Però no fer res, és com negar una realitat.
Felicitats per ‘demostrar’ que amb més diners la sanitat seria millor… La qüestió és de cost-benefici, i tal i com ho enuncies sembla que per salvar una vida tot cost sigui poc. Doncs això no és així, si fos així el govern hauria de destinar tots els diners que roba als ciutadants a la sanitat i, com podràs endevinar, mai serien suficient.
Qui i com es determina el cost-benefici en el cas de la sanitat? Doncs en la sanitat pública ho decideixen els polítics de manera arbitrària i en la sanitat privada els propis ciutadants segons la seva voluntat. Pensaràs: “Si no hi hagués sanitat pública els pobres no es podrien pagar la sanitat!” i tindràs raó, però és que tampoc se la poden pagar ara! Si ara en gaudeixen és perquè roben el fruit de la seva feina a algú que genera prou riquesa per pagar-la, i això és esclavatge. “No és esclavatge! No obliguen a ningú a treballar per ells!” No, només els diuen que si volen treballar estaran obligats a pagar la sanitat a la gent que no generi prou riquesa per pagar-se-la. O treballes per pagar la sanitat a qui jo digui, o no treballes. Esclavatge del s.XXI.
Valora
1 
2
Per què només parles d’un desafortunat accident sanitari quan el mateix sistema salva centenars i milers de víctimes cada dia? Per què 1000-1 = -1 ? Amb i sense retallades la sanitat ha patit accidents. SEMPRE. Desafortunadament. Res és perfecte. I no hi ha més cec que el que no hi vol veure, i tu, Lara, crec que ets una mica víctima de l’exageració i el dramatisme. El sistema sanitari era un forat per on hi passaven més diners dels que tocaven. Ara per fi s’ofereix un model més raonable. I que així continui.
Valora
3 
2