Perdonar perquè sí

Etarres llegint un comunicat - La Vanguardia

El cessament de les armes per part del grup terrorista ETA va causar gairebé tanta expectació com la seva creació en altres temps. Rubalcaba es penjava medalles, certament li havia anat molt bé. Rajoy es rossegava les dents, tenia un compromís molt ferm. Estàvem en una situació molt perillosa: el poble basc havia dit prou, ETA s’havia rendit. Molt encertadament Zapatero va dir: ”Hi haurà una democràcia sense terrorisme, però no sense memòria”. El govern havia de saber negociar però no havia d’aprendre a perdonar perquè sí.

I ahir se’ns va anunciar que Interior facilitarà l’acostament de presos d’ETA al País Basc, on actualment només n’hi ha set. Set sense comptar la trentena present a Nanclares (Álaba), que reben un tractament de reinserció social al haver deixat per escrit la renúncia a la banda, a la violència i el penediment per les atrocitats comeses. I precisament ahir se’ns va dir que per gaudir de les condicions de Nanclares (proximitat), no s’haurà de deixar constància per escrit de tot això abans del trasllat, sinó en voler obtenir beneficis penitenciaris (llibertats provisionals i semblants) al cap de molt temps. És a dir, acostar els presos perquè sí. És això un acte de justícia? És un moviment ben jugat per part del govern? És donar als presos la llibertat que es mereixen? No. És prendre altre cop la llibertat a les famílies que en el seu dia van patir els efectes del terrorisme, és perdonar perquè sí.

El gran argument dels pseudo-proetarres (que es maquillen de democràtics i ratllen l’estat Espanyol de dictadura, però que quan beuen més del compte acaben cridant “Gora ETA!”) és que la llei estableix un acostament dels presos i que no s’ha de fer excepció amb els terroristes, que els la porten botada per nacionalistes. Bé, el gran problema és que no és així. La llei només regula explícitament la cessió de beneficis penitenciaris, el desplaçament o deportació a les presons queda sotmesa únicament a la voluntat dels responsables de les presons a l’Administració. Que els tenen el dit posat a l’ull als terroristes per nacionalistes? Totalment d’acord. I que segueixi així. Són assassins. No es mereixen ni proximitat ni res que s’hi assembli. I si algú pensa el contrari (molt extensa la visió del laxisme judicial), que s’esperi al dia que li matin algun familiar. Llàstima que els la tinguin jugades per independentistes (sempre rebem els mateixos), i que només se’ls posi el dit a l’ull constantment a aquests (que s’apliqui també aquesta visió als assassins corrents i als ex alts càrrecs franquistes), però ja era hora que a algun assassí se li tingués en compte durament els crims comesos. Espanya en aquest sentit sembla més un circ que un Estat amb poder judicial. Que segueixin amb la mà dura, i, a part, que l’apliquin a tothom. I sense prejudicis polítics, simplement per fer justícia com es deu.

Així, partint de la base que ja està bé que el crim sigui fortament condemnat, trobo un gran error el que s’està intentant fer.  Això no és un pas estratègic del govern, això és tornar a caure en el llibertinatge moral erroni, altrament dit el bonisme. Les coses estaven molt bé com estaven. Si algú no se’n penedeix per avançat dels crims, com se’ns pot passar pel cap fer-li una concessió i després esperar que reflexioni? “D’acord, et torno a contractar, però no cal que em prometis que no robaràs més, només cal que ho facis a final de mes quan t’hagi de pagar”.  Com es poden banalitzar els seus actes i els seus efectes d’aquesta manera? Si realment no tenien la intenció de demanar perdó, per què carai els hem de donar un cop de mà com aquest? Això és perdonar perquè sí a un monstre sense ni esperar penediment. I que no ens vinguin amb un discurs de llibertats i dignitats dels presos, que la van perdre fa molt temps.  Condonant d’aquesta manera els crims comesos no es dóna una llibertat merescuda als criminals, se n’arrebata sense raó a les famílies de les víctimes. Se’ls escup a la cara. Se’ls pren la llibertat un cop més de viure dignament pensant que s’ha fet justícia.

Sempre havia pensat que el ministre d’interior era una persona competent, però avui m’ha decebut. Perdonar els etarres d’aquesta manera és matar les víctimes per segon cop.