Manuel Fraga durant el congrès del Partit Popular l'any 1990 - Cadena SER
Manuel Fraga Iribarne, personatge clau de la política espanyola, ens ha deixat recentment a l’edat de 89 anys. La seva mort no ha deixat indiferent a ningú. Són moltes les lamentacions per la seva mort i la gratitud expressada per la seva tasca política, però també són moltes les crítiques pel seu caràcter i la seva vinculació amb el règim franquista. Abans de jutjar potser cal llegir una mica sobre aquest personatge.
Manuel Fraga va néixer a Galícia l’any 1922. Va cursar estudis de Ciències Polítiques i Dret, i els qui el coneixien confessen que tenia un cap privilegiat. Des de ben jove es va interessar per la política i aviat va arribar a ser ministre sota el règim de Franco. Entre 1962 i 1969 va ser ministre d’Informació i Turisme, des d’on va promoure el creixement de la indústria turística a Espanya amb el conegut slogan “Spain is different” i es va produir l’anomenat boom turístic. El 1966 va impulsar la Llei de Llibertat de Premsa, també coneguda com Llei Fraga, que va permetre el sorgiment de mitjans de comunicació externs al règim i un gran pas per la llibertat d’expressió.
Fraga era el màxim exponent del sector reformista que defensava una apertura del règim i un conjunt de reformes socials i econòmiques que es distanciessin de l’autarquia i l’aïllament. Aquestes reformes aperturistes i tolerants com la Llei Fraga van provocar dures crítiques als sectors franquistes més conservadors, els anomenats immobilistes, i finalment van treure’l del ministeri per ser enviat a Regne Unit com ambaixador.
Un cop mort Franco, Fraga va tornar de Londres per formar part del primer govern, com a ministre de Governació i vicepresident, que va dirigir el rei Joan Carles I amb Carlos Arias Navarro. Durant el seu mandat va fer reformes, però també va viure grans agitacions socials ciutadanes que clamaven per eleccions.
Fraga era un dels líders que aspiraven a la Presidència, però finalment es va imposar Adolfo Suárez, qui també va formar part del règim franquista. També va ser un dels Pares de la Constitució i de la Democràcia espanyola.
Inspirat en el Partit Conservador britànic, Fraga va fundar i liderar Alianza Popular, el que després esdevindria Partido Popular. A banda de líder de l’oposició, també va ser eurodiputat i finalment President de la Xunta a Galícia durant 15 anys amb majoria absoluta. Des de Galícia va portar a terme un fort lideratge que el va convertir en un dels exponents polítics del galleguisme. El 2005 va perdre el govern de Galícia. D’ençà ha estat senador per Galícia fins el 2011, quan va abandonar la política activa per la seva avançada edat.
Aquesta és la biografia d’un home que ho ha estat tot en política, excepte president del Govern. Un dels homes a qui hem d’agrair la reconciliació dels espanyols, la nostra Constitució, la nostra democràcia i grans progressos a Galícia, i encara va tenir temps per escriure nombrosos llibres. A més a més, en temps on la política és durament qüestionada, ell és un exemple per tothom. Cap cas de corrupció i una clara vocació pel servei públic.
Malgrat aquesta impressionant vida, hi ha molts que no reconeixen el gran paper que va portar a terme en la història recent espanyola degut al seus vincles amb Franco. És trist que es critiqui la seva tasca per aquests vincles quan a altres polítics com Adolfo Suárez, també exministre de Franco, no se’ls ha criticat mai. Altres líders i fundadors de partits d’esquerres com Santiago Carrillo o Pablo Iglesias també serien injustament jutjats si només observem els aspectes poc democràtics i dictatorials que van manifestar en ocasions.
Cal no descontextualitzar les coses i sobretot entendre un concepte clau: les coses es poden canviar des de dins. Fraga, Suárez, Carrillo i molts altres, van treballar dur per la Transició i durant la seva vida van impulsar reformes i aperturisme que han fet possible que Espanya sigui avui un país del qual ens podem sentir orgullosos.
No fem judicis de valor ni reduïm tot a una perspectiva simple, Fraga és molt més que el que molts ens volen fer creure, i davant una mort s’ha de mostrar com a mínim respecte. No nego que Fraga ha estat un personatge controvertit: no tenia pèls a la llengua i tenia un caràcter molt fort, però això és el que forja els líders, quelcom distintiu. Ell era així, espontani, natural i treballador incansable, però sobretot apassionat de la política i d’Espanya.
Articles relacionats:
Fraga: “Ocupamos [Cataluña] en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo”
Fa pena que l’autor elogïi un personatge que diu coses com aquesta.
Era feixista, aveure si te n’assebentes Antonio Alcalde. Per això aquí estem com estem, perquè no es jutja gent com aquesta. A Alemanya això seria impensable. Hitler tb era un apassionat d’Alemanya es veu…
Que hi ha gent dolenta tothom ho sap, però que hi hagi gent que els elogïi avui en dia…. Fa veritable pena!!
Valora
4 
2
Josep,
Crec que t’equivoques. Pots criticar a Fraga per participar en un règim dictatorial, però des de dins va fer coses positives per Espanya. El propi Adolfo Suárez va ser Secretario General del Movimiento en temps de Franco però no treu que hagi estat el pare de la nostra Democràcia i ningú s’ho retreu. Com he dit a l’article, les coses es poden canviar des de dins.
A vegades, tant parlar de memòria històrica, sembla que alguns caiguem en una desmemòria: tot el que estava relacionat amb el franquisme és dolent, i no tot és tan simple. Si vols un exemple més proper, pensa en els centenars d’alcaldes durant el règim que van fer grans coses pel poble.
Valora
2 
2
Antonio Alcalde,
En Fraga potser va fer coses positives per a Espanya. Seguint la teva lògica, en Franco també en va fer: va fer pantans no? Els pantans són bons no? Doncs el judici a Franco és : va fer coses bones per a Espanya! Aquest seria el teu judici. Així tb Hitler, Pinochet, Mussolini i tota la colla. Tots devien fer coses bones…
Participar en una dictadura feixista criminal pesa determinantment en el judici a una persona. Sobretot si és al nivell de ministre! el 2n nivell més alt! Si va fer coses bones que l’homenatgïi la seva família! Que fagin el què vulguin! Nosaltres EN CAP CAS podem fer un homenatge a un personatge així!
M’és igual si volia canviar el país o no. Es jutjen els fets, no les intencions. I si vols jutjar les intencions, llegeix la seva frase que he posat a la meva primera entrada. Mai va condemnar el cop d’estat, la dictadura, i mai va demanar perdó. Aquestes eren les seves intencions!
I lo dels alcaldes no té res a veure: estan a un nivell totalment diferent. A més, tampoc considero que s’hagi d’homenetjar a cap alcalde franquista. Ja t’ho dic, privadament la família que fagi el que vulgui, però el sector públic NO POT homenatjar un ministre feixista! Em sembla que a Alemanya ho tenen millor entès.
Resumint: Si jutjes els fets, en surt malament, i si jutjes les intencions, en surt pitjor.
I tu et fas dir liberal? Si et sentís Adam Smith, Hayek, o Friedman … Siusplau!
Valora
1 
1
Tens tota la raó Josep.
Fins i tot afegeixo mes.
A Alemanya esta prohibit dir-li a tun fill Hitler.
El nom esta clar perque és prohibeix, no volen saber res d’un apassionat del seu pais que va matar tants jueus.
És vergonyos que en aquest Estat hi hagi elogis al franquisme.
Cada cop penso mes fermament que Espanya a de fer una altre transició cap ala democracia i començant jutjant a tots/es aquests/es assassins i complices que van matar a la guerra civil (tan d’un bandol com l’altre) i jutjar els assassinats dels 40 anys de franquisme.
Salut i prosperitat.
Marc
Valora
1 
0
Josep,
Franco va violar els drets humans i va ser un dirigent totalitari. Fraga va ser ministre d’aquest règim però no va matar ningú, ni va apostar per la dictadura, ans el contrari, sempre es va mostrar a favor de l’aperturisme, de les reformes, i per les discrepàncies amb el sector immobilista del règim i conservador de l’Opus el van fer fora a Regne Unit.
Quan Fraga va tornar a Espanya no va dubtar en expressar el seu compromís amb la Transició, amb canviar les coses i fins i tot va ser un dels redactors de la nostra Constitució. A més, va participar activament en la democràcia espanyola i va fundar un partit de centredreta inspirat en el Partit Conservador de Regne Unit.
Tinc la sort de conèixer gent que va colaborar amb el règim franquista en ajuntaments i com a regidors i van fer grans coses pels seus municipis, moltes vegades des de la discrepància ideológica i després van encapçalar llistes locals de partits democràtics.
A més, alhora de parlar del règim dictatorial, molts dels que criticaven ferotjament contra el franquisme l’alternativa per la qual lluitaven al carrer no era moltes vegades per una democràcia sinò per una república sota el comunisme.
Salvador Sostres, no és sospitós de ser franquista, diu coses molt reals en aquest article: http://quiosco.elmundo.orbyt.es/ModoTexto/salacolumnas.aspx?id=8069675&sec=El%20Mundo&fecha=17_01_2012&pla=pla_562_Madrid&tipo=5&d=1
“Fue Fraga quien consiguió que, cuando Franco dijo que lo dejaba todo atado y bien atado, se refiriera a la democracia; fue Fraga quien preparó al régimen para la Transición; fue Fraga quien redactó la Constitución. La derecha franquista que Fraga lideraba y representaba se incorporó con lealtad a la democracia.
En cambio, el grueso de la izquierda hizo con mucha más dificultad su transición a la democracia. De hecho, nunca la ha completado. Nada hay más contrario a la democracia y a la libertad que el comunismo, que es donde estaba instalada casi toda la izquierda antifranquista, que hoy sigue flirteando con la más siniestra ideología de todos los tiempos, diciendo que como mínimo «la idea era buena».”
I encara més, el propi Jordi Pujol, Artur Mas, Miquel Roca i dirigents socialistes, han lamentat la mort de Fraga, personatge clau de la nostra història recent.
Valora
0 
0
L’anomenada Llei Fraga no va ser de cap manera un pas a la Llibertat d’Expressión, tan sols va eliminar la censura prèvia (això no significa que no n’hi hagués una després).
Fraga va sempre justificar el cop d’Estat de 1936 i va acceptar amb reticències la Constitució. Només pel fet que en els últims anys es va vestir de democràta i interessat en la política autonòmica de Galícia, no fa que sigui una persona que ha estat vinculada al franquisme.
Que l’estat espanyol ha estat l’únic que encara no s’ha enfrontat amb el seu passat ni ha portat a judici a totes aquelles persones que van formar part de la dictadura. Sí, Spain is different, perquè en comptes de jutjar i rendir comptes a totes aquelles persones que van formar part de la dictadura, s’elogien com demòcrates.
Valora
4 
3
Spain is different, South Africa is different… Hi ha dues vies.
Valora
3 
0
Esther,
Sincerament no sóc dels que pensa que Espanya no s’ha enfrontat amb el seu passat. I encara discrepo més amb els que volen jutjar a morts i carregar-se la Transició.
Molts revolucionaris i exiliats van treballar per una Espanya pròspera, de la mateixa forma que des del règim molts van treballar per reformes i avançar en un procés de democratització. La voluntat d’ambdues parts de construir un país millor ha estat un èxit. L’amnistia i el perdó de fets que ens han d’avergonyir a tots per igual són la peça clau de la Transició, per què per sobre de tot, el que cal és treballar per millorar el país i no buscar vencedors ni perdedors.
És trist, que en comptes de mirar al futur i sentir-nos orgullosos d’una Transició admirada a tot el món, ens qüestionem la legitimitat de la nostra democràcia, que no té res a envejar a l’Alemanya o qualsevol altra.
Valora
1 
2
Entenc la necessitat de l’amnistia durant transició, per una qüestió pràctica, però igualment s’hauri d’exigir a qualsevol polític que condemni el règim franquista, entre d’altres coses per haver violat els drets humans. Aquesta condemna és per a mi un requisit indispensable per poder mirar al futur amb bona cara, i malauradament no és unànime.
Valora
2 
0
Totalment d’acord en què qualsevol règim dictatorial és negatiu, ilegítim i contra la democràcia, per si mateix, però també cal entendre que és necessari que hi hagi dues oposicions: des de dintre del règim i des del carrer, per fer-lo caure.
Fraga mai va demanar tornar a un règim dictatorial, ans el contrari es va mostrar a favor de reformes i apertures del règim i va apostar clarament per una Transició i en va construir les seves bases, mitjançant la Constitució. Fraga no ha matat ningú, ni ha comès cap genocidi, i com a Ministre es poden tenir discrepàncies i crec que es va deixar patent quan el van fer fora a Regne Unit.
Quan es parla d’Adolfo Suárez, que va ser Secretario General del Movimiento, amb tot el que això comporta, ningú s’oposa a ell. En canvi, amb Fraga sembla que es parli d’un assassí, quan fins i tot Pujol o Mas lamenten la seva mort… Per favor!
Valora
0 
0