Extret de Borderland-Beat
Diuen que la prostitució, així com el consum de drogues, és de les coses més antigues del món. De fet, a la Grècia clàssica la prostitució era practicada per ambdós sexes i com tots els ciutadans pagaven impostos.Ara en democràcia, suposadament de ciutadans lliures, 2300 anys després, no fem més que posar traves a la llibertat de l’individu, al mutu consens entre els mateixos sense la interferència, la coacció, d’algú extern. Parlem sí, de l’Estat. Qui és ell per negar que dues persones es beneficiïn mútuament?
La il·legalització de la prostitució és només una mostra més de la voluntat de segons quins col·lectius de poder d’imposar una determinada moral, que a l’hora de la veritat ells mateixos es passen per on volen, i els que més. Podem considerar lletja, bruta, fastigosa, l’actitud de les persones que hi acudeixen, i encara més d’aquells que tinguin una família que els espera a casa. Podem jutjar aquesta moral si no ens agrada, però no tenim cap dret a impedir a ningú de fer el que vulgui si no coacciona ni intervé en la propietat privada d’algú.
És imprescindible fer èmfasi en què les prostitutes, al ser persones, i al no fer mal a ningú exercint la prostitució, tenen dret a tenir garantida la seva vida, com una professió qualsevol. La legalització a part que suposaria uns ingressos plus per l’Estat – que els necessitem – faria que aquestes poguessin estar protegides per les forces de seguretat en casos d’agressions cap a la seva persona. Actualment és lamentable que aquestes persones pel sol fet d’exercir la prostitució se les eximeixi d’un dels dos drets fonamentals. A més a més, la màfia pararia de controlar persones com si fossin seves, ja que òbviament aquestes preferirien ser considerades humanes com a tal, cotitzar, estar protegides i poder jubilar-se com tothom. I ja no és només un problema de llibertat sinó de salut. Les condicions actuals per practicar-la són nefastes, i això repercuteix en elles i en el consumidor. Tant pel com com per l’on. De fet, Xavier Rius, director del portal E-Notícies gravava un vídeo d’ell mateix entrevistant-ne a una al lloc on exerceix. Realment interessant i molt il·lustratiu. Uns sofàs enmig d’un camí de terra. ‘’La crisis que està todo muy mal’’ argumenta la dona, tot i que reconeix que fa més de vint anys que s’hi dedica.
Polítics com Felip Puig o Esperanza Aguirre s’han mostrat partidaris de la legalització de la mateixa. Malauradament aquest últim s’ha desdit, si se’n pot dir, amb la seva intenció última de ‘’penalitzar la prostitució als carrers’’. Aquesta no és la línia senyor Puig, no la és. La prostitució no deixarà d’existir per moltes lleis que es facin, ans el contrari, moltes vegades quantes més lleis, més voluntat de transgressió per part de l’individu. Ara, si bé és cert que aquesta il·legalització fa que molts no ho facin per por a ser castigats per l’Estat totpoderós, evidentment un cop legalitzat, hi acudirien. Però, i què? És la seva voluntat, qui els ha de frenar?