Guerra del Golf (1990-1991)

diumenge, 23 octubre 2011

Escrit per

Dins la sèrie El discurs mediàtic en els conflictes

Si amb la caiguda del dictador Ceaucescu de Romania es construïa la mentida mediàtica més gran de la història, durant la Guerra del Golf a més de crear mentides i enganys pel públic assistim al cas de manipulació de l’opinió pública més descarat.

En aquest conflicte cal destacar que la televisió per satèl·lit ja està suficientment desenvolupada com per prendre-hi un paper important.

És necessari crear simpatia vers els kuwaitians per això, cal engegar la maquinària de la propaganda però Washington sap que no pot marginar l’opinió pública i que, a més, ha de permetre l’entrada de periodistes per garantir la llibertat d’expressió, d’opinió i d’informació dels seus conciutadans. S’elaboren estratègies comunicatives molt minucioses. Tres grans agències de comunicació i relacions públiques, Hill&Knowlton, Rendon Group i Neill&Co, participen en el procés.

D’aquest conflicte es coneixen diverses estafes però la més coneguda és el cas de les incubadores i la infermera de Kuwait que propicia l’inici de la lluita. L’any 1990 el secretari d’Estat, James Baker, intentava convèncer de la necessitat d’entrar en guerra amb Iraq. The Washigton Post, The New York Times i la CNN publiquen una notícia que dóna la volta al món: l’Exèrcit iraquià ha entrat a un hospital de Kuwait i ha tret a més de 300 nadons de les incubadores per endur-se-les a Badgad. Per tal de donar credibilitat a la noticia, una jove infermera de l’hospital kuwaitià assaltat testifica davant el Congrés dels Estats Units que ha de donar via lliure a la intervenció. El testimoni de la infermera és emès en directe per la CNN. A les cases de tot el món que connecten amb la cadena veuen la noia que, amb la cara plena de llàgrimes, explica els horrors que han comès els iraquians. Com a conseqüència, l’opinió pública es mobilitza; els iraquians són els dolents i ara s’entén la necessitat d’entrar en guerra. El personatge de l’antiheroi, Sadam Hussein, és clau. Ell és un dictador i un torturador, un fanàtic religiós que posseeix armes i més d’un milió de soldats; és el líder de la quarta potència militar -la qual cosa justifica un fort desplegament militar per part de la Casa Blanca. Estats Units posen en marxa l’operació “Turmenta del Desert”.

Acabada la guerra, es descobreix que la història de les incubadores és falsa, a l’hospital de Kuwait ningú coneix a la suposada infermera, la noia és filla de l’ambaixador de Kuwait  a Washington, Saud Nasir Al Sabah, que Bush més tard nomenarà portaveu de l’Exèrcit. Darrera del fals testimoni hi ha Hill&Knowlton. En definitiva, s’ha muntat una espècie de reality show.

El motiu pel qual aquest testimoni té tanta força i és tan fàcil de fer creure a l’opinió pública del moment aquesta mentida, i d’altres que ocorren durant aquest conflicte, és perquè la CNN és la única cadena de televisió que pot emetre en directe el què passa a Kuwait. Totes les cadenes de televisió d’altres Estats s’informen a través de la CNN i, fins i tot, retransmeten les mateixes imatges. Les llars que tenen accés a la televisió per satèl·lit posen aquest canal. L’audiència de la CNN és mundial i el concepte “d’informació continuada” s’imposa; els telespectadors poden viure un conflicte en directe i els és possible sentir i experimentar amb la qual cosa és més senzill pels mitjans arribar als sentiments.

L’inici de la guerra comença amb el bombardeig de Bagdad, un dia a la tarda es para la programació i la CNN informa als telespectadors que estan apunt de bombardejar la capital d’Iraq. El presentador explica que les armes nord-americanes són d’última generació i intel·ligents. Així doncs, es ven el concepte de “guerra neta perquè es preveu que no hi haurà cap víctima. La presentació del conflicte és com la d’un videojoc.

 

1 Comentari

  • Manel Bargallf3 escrigue9:Josep Maria,Primer per si no havia dequat clar. Quan dic enemic, ho dic en el sentit poledtic. Jo tinc molt bons amics espanyols i tambe9 de catalans que no volen la independe8ncia. No confonem el debat.Quan dic enemic, ho dic en el sentit que les seves accions o omissions estan perjudicant a la independe8ncia de Catalunya.Per mi, no apostar per la independe8ncia ,e9s anar contra Catalunya.Quan dic descaradament volia dir-ho sense complexos , en aquest sentit, potser m’he expressat malament.Tambe9, a mi ja no em val, que un partit e9s digui que es independentista, perf2 en canvi no actua com a tal. ERC diu que ho es i ho posa en els seus estatuts, CiU en el darrer congre9s fa dos anys, tambe9 va acceptar una pone8ncia poledtica a on deia que l’objectiu de CiU e9s aconseguir que Catalunya esdevingui un Estat sobire0 a EU.Perf2 la praxi poledtica d’ambdf3s partits demostren que no volen complir amb els mandats dels seus militants.Per mi, cap d’ells actua com a independentistes.Fins fa poc, encara es podia pensar que calia me9s fets que avalessin que amb Espanya no hi ha res a fer. Ara per mi, no hi ha me9s excuses.Per aixf2, si no canvien la seva estrate8gia, acabaran sent enemics de l’independentismeA Ginebra, cal que tots els catalans que creiem que e9s urgent aconseguir la independe8ncia, si pot ser aquest any, millor que d’aqui 4 anys. Anem a l’ONU per simbolitzar el nostre dret a l’autodeterminacif3 i a la vegada fore7ar als poledtics que es sumin a la candidatura que proclami la independe8ncia al Parlament.Per acabar, jo no penso que RCat mes Laporta estiguin acabats. Tot el contrari, si fos aixed, no dedicarien tanta tinta a dir que estem morts abans de presentar-nos.gre0cies pel comentari

    Valora Thumb up 0 Thumb down 0

Deixa un comentari

— required *

— required *

*