Quan un estat se separa en dos (o més), es produeix un repartiment dels béns i de les obligacions entre ells. Aquest repartiment es pot fer de manera amistosa o no pactada. El primer cas és el més civilitzat i propi de països com el Regne Unit, que negocia les independències 10 minuts abans que es produeixin. El segon cas és el més caòtic i propi de països com l’Estat espanyol, que negocia les independències 10 minuts després que s’hagin produït.
No és banal parar-nos a mirar, davant de la possible independència de Catalunya, a favor de qui està la balança de béns i obligacions. A favor d’Espanya o de Catalunya? A hores d’ara la Generalitat té un deute total de 40.000 milions d’euros que equival al 20% del PIB català. Per contra l’Estat espanyol, al seu conjunt, té un deute del 68,5% que equival a més de 700.000 milions d’euros. A més a més, degut al rescat del sector financer, s’espera que aquest any pugi fins al 79%, sobrepassant els 800.000 milions d’euros. Seguint una lògica proporcional, als catalans ens en tocaria pagar entre un 13% i un 18%, depenent de si ho calculem en relació a la població o al PIB. Entre 144.000 i 104.000 milions d’euros.
Així doncs corregint per actius immobiliaris, armament i altres béns, no seria exagerat dir que de moment la balança s’inclina a favor de Catalunya amb una xifra que passaria dels 60.000 milions d’euros, més de 4 anys d’espoli fiscal. Aquest serà el poder de negociació que tindrà el president de Catalunya quan negociï (o no) la independència amb Espanya. Si no hi ha un acord entre les dues parts, el deute espanyol passarà del 79% al 95% de la nit al dia. Per no parlar del dèficit (a la grega) de l’11% o 13%, que experimentaria al deixar de disposar dels 16.000 milions d’euros de l’espoli fiscal. La lògica econòmica sembla doncs indicar que a qui més li interessa un no-acord és en tot cas als catalans. Tanmateix hi pot haver arguments d’altres tipus que afavoreixin que també nosaltres apostem per una separació pactada.
Són bones notícies pels partidaris de la independència i males notícies pel govern espanyol. Ara, però, els únics aliens a aquest fet som probablement els catalans. No sé si és premeditat o no, però fa temps que el govern central centrifuga el deute cap a les comunitats. Fa 4 anys el deute de la Generalitat era del 7%, avui ja és del 20% i segueix pujant perquè gasta un 25% més del que ingressa. La conclusió és clara, com més trigui Catalunya a proclamar-se independent més car li sortirà. I és que com diuen a casa nostra, qui no corre vola!