Taxing wages-OECD Paris 1999
Fa unes setmanes França anunciava que apujaria l’IVA i reduiria les cotitzacions socials en un intent d’aconseguir una devaluació fiscal. En un dels seus articles, el Xavier Sala Martín, feia aquesta explicació de la devaluació fiscal: “una reducció de les cotitzacions laborals compensada amb una pujada de l’ IVA. Al reduir les cotitzacions socials s’abarateixen els costos NOMÉS de les empreses espanyoles… i l’augment de l’ IVA encareix les importacions sense encarir les exportacions… En aquest sentit, la mesura pot contribuir a generar una demanda pels productes espanyols (que no existeix al mercat interior) i pot ajudar a treure Espanya de la crisi.”. El lema sembla ser “si la demanda interior no ens treu de la crisi que ho faci la demanda exterior!”.
Molt sovint tendim a pensar sobre els impostos com quelcom fix, inamovible i només revisable a l’alça, doncs tinc notícies, no ho és! D’ençà que el discurs independentista ha anat adoptant arguments de caire econòmic he sentit, malauradament, moltes propostes d’increment de la despesa i molt poques de reducció dels impostos, amb els diners de l’espoli fiscal. El cas més simptomàtic és el de les pensions, que augmentarien 2.500 euros per jubilat i any perquè Catalunya genera més volum de cotitzacions socials per jubilat que Espanya. La pregunta que em faig, i que m’agradaria que es fes més gent, és: “I si destinéssim una part d’aquests diners a abaixar les cotitzacions socials?”. Com ja hem vist, una rebaixa de les cotitzacions socials fa que les teves exportacions siguin més competitives i pot ser allò que faci que la demanda exterior t’impulsi ben lluny de l’estancament i la recessió.
Si de l’espoli en pensions que patim en destinéssim el 85% a rebaixar les cotitzacions, el 10% a augmentar les pensions i el 5% a crear un fons de reserva aconseguiríem: 1- Fer caure les cotitzacions que paguen els treballadors catalans un 25%, fet que provocaria que els salaris nets de la gent pugessin i que el cost impositiu de llogar un treballador català fos dels més baixos d’Europa (32,8%), només superats pel Regne Unit (32%)! I de la nit al dia les empreses catalanes serien un 18% més competitives, amb tots els efectes de creixement de les exportacions, del PIB i de reducció de l’atur que aquest això comporta; 2- Augmentar les pensions 250 euros anuals, millorant la situació dels pensionistes; i 3- Crear un fons de reserva que garantís el pagament de les pensions futures.
És veritat que un augment de les pensions d’aquesta magnitud estaria molt bé (sobretot pels pensionistes), però és molt important que ens mirem totes les cares de la moneda. Volem una economia moderna, dinàmica i competitiva o una economia rica però anquilosada i feixuga? Aquesta serà una de les moltes preguntes a les quals haurem de fer front, tenint sempre present, que les nostres decisions seran els nostres encerts, perquè només en la llibertat trobarem la virtut.