Follow @nicolastomas Quants cops han sentit a parlar del “neoliberalisme” (tot i que el liberalisme no hagi canviat gaire per a ser nou) dels nostres governs? I de l’”austericidi”? Algú segurament ja s’haurà atrevit a parlar fins i tot de “polítiques neoliberals de destrucció massiva”. Però realment són liberals, les mesures que s’han pres i es continuen prenent? Vet aquí
Tras escribir mi último artículo para esta casa, me he encontrado con críticas de algunos de mis lectores por proponer un sistema de servicios públicos basado en la provisión privada de los mismos. Esto probablemente se ha debido a que una parte de ellos han entendido que la provisión de forma privada de servicios públicos es una forma de privatizar
Vivim moments de grans tribulacions. El populisme irromp a Europa per la via de la recessió i no per la de la inflació com va passar ara fa gairebé un segle. Marine Le Pen, els partits antisistema de Grècia, el Beppe Grillo a Itàlia, una part del 15M a Espanya,… tot plegat comença a transformar la desafecció en moviments polítics
Es tan sencillo como indicar que se está aplicando un enfoque coyuntural a un problema estructural. Me gustaría comparar la situación actual de España con un ejemplo de uno de mis deportes favoritos, la Fórmula 1. Cada año, todos los equipos que participan diseñan un nuevo coche con el que competir durante toda la temporada. No obstante, este coche no
Na Paula i en Ramon havien decidit comprar les barques dels pescadors del port de la ciutat. Venien de terra llunyana, però amb la confiança que havien trobat el seu projecte de futur. Invertien tots els estalvis. Ell, amb estudis d’enginyeria pesquera, es creia capaç d’aixecar un negoci en la més absoluta decadència. Els primers mesos van ser durs, molt
Durante las últimas semanas se ha escrito gran cantidad de artículos sobre las consecuencias de la última reforma laboral realizada por el actual ejecutivo del Partido Popular pero lamentablemente existe una serie de errores a la hora de explicar las consecuencias –y las razones- de esta modificación de “las reglas del juego” entre empresarios y trabajadores. En primer lugar, despedir
Dos anys enrere el règim de la República Islàmica de l’Iran (etimològicament: terra dels aris) mostrava molta més seguretat en sí mateix. Una mostra ben palesa fou la seva invitació a més de 400 periodistes estrangers per fer el seguiment les fraudulentes eleccions presidencials de juny de 2009. Des d’aleshores, la situació ha canviat dràsticament i el règim –controlat pel
