Follow @jprat Les arques espanyoles són buides. Amb una taxa d’atur del 27%, ningú ofereix més solucions que l’espera. Els joves marxen a l’estranger i les petites empreses abaixen les seves tristes persianes. La gent gran, preocupada per la pensió, s’asseu als bancs de les places i tira engrunes de pa als coloms que voletegen les seves ales al partir.
Follow @josepcarner1 És ampliament acceptada la vaga com l’exercici d’un dret democràtic, i de fet seria bastant absurd negar una llibertat tan fonamental com és la del dret d’expressió. Ara bé, crec que el debat està servit, i amb bastanta raó: si estan ben plantejades i serveixen per alguna cosa ja és més discutible. En primer lloc vull començar fent
Desde el 11 de septiembre las cosas han cambiado en Catalunya. Los nacionalistas necesitaban escenificar una ruptura ante España, una derrota, un desplante; una excusa para desviar el debate político de las deudas, el rescate estatal y los recortes al debate identitario, victimista y del “català emprenyat”. Y lo consiguieron. Artur Mas es un gran estratega y un magnífico actor
CiU està actuant amb intel·ligència. Ha augmentat en diversos graus les seves aspiracions nacionals i intenta tornar a ser el referent de les grans majories del país, avui ja decantades de forma evident cap a la Secessió. En bona part, el partit que lidera el President Mas ha contribuït en el viratge reivindicatiu de la societat, al temps que provava
Querido amigo, ¡Cuánto tiempo que no te escribía! Quería darte una noticia fantástica: ¡me acabo de jubilar! Es una suerte vivir en Cataluña, poder dejar de trabajar a los 60 años. He oído que en España la quieren rebajar, ahora que las cosas van bien, hasta los 70. ¿Es verdad? Ojalá. Os lo merecéis, con todo lo que habéis pasado…
És ben curiós que aquest sigui el lema utilitzat per l’Assemblea Nacional Catalana, l’entitat que convoca la manifestació de l’Onze de Setembre. És del tot difícil que un Estat proporcioni llibertat als seus habitants i sovint s’acusa al nacionalisme de ser excloent. La nació és la tribu, el lloc on ens refugiem en moments de crisi per sentir-nos part d’un
Quan una administració pública no té diners, només té dues possibilitats per aconseguir-ne més: retallar despeses o augmentar ingressos via impostos. Això és el que ens repeteixen polítics i governants de tots colors per a justificar les pujades d’impostos i les retallades. Atès que no hi ha cap altra sortida fora d’aquests dues receptes, molts governants es creuen amb la
