/ 9 maig 2013 0:00
Cada minut, cada hora, cada dia que no fem res, els deixem preparar el contraatac. En un exercici d’innocència política hem concedit dos anys de temps a l’Estat espanyol per frustrar l’intent dels catalans d’esdevenir independents. El dèficit ens esclavitza, les nul·les competències (també fiscals) ens paralitzen, l’atur se’ns menja, el deute de la Generalitat no para de créixer, la justícia espanyola ens embruta, l’emigració es dispara (150.000 persones entre el gener
/ 15 abril 2013 22:41
Des d’aquest diumenge s’ha iniciat la recollida de firmes per a tramitar una ILP en favor de la creació d’una renda mínima de 664€. Per evitar el risc de pobresa, diuen. Qui no vol pujar-se al carro? Diria que tots volem 600€ by the face; no obstant, quan pensem en fer una política pública, ¿pensem en concepte de la societat
/ 9 abril 2013 7:25
El seu nom ja inspira respecte, aconsegueix que no tots s’atreveixin a parlar de la dama de ferro si abans no s’han informat de qui era i alhora què va fer; que gent com jo, que tant hem llegit sobre la seva vida, ideologia o polítiques, no ens sentim capaços d’escriure sobre qui és o què va fer. Sabem que
/ 8 abril 2013 0:00
Follow @Vilallonga Això és el que fa escassament una setmana em va dir un amic. Hi va afegir que jo no tenia solucions per als pobres i que tampoc m’importaven molt. En realitat, jo no tinc solucions màgiques per gairebé res. No disposo de cap secret a la felicitat ni la recepta a la solució de tots els problemes del
/ 14 febrer 2013 0:00
Follow @josepcarner1 Era un dia com tots, aparentment normal, aparentment estable. Llegia tranquil·lament la Vanguardia (sí, molt mainstream), quan el meu moment es va veure esquinçat. La calma d’unes merescudes -o vergonyoses- vacances es va veure escopida per un monstre de migdiada: Duran i Lleida. Aquell ésser que en un altre temps va semblar diví, aquell que desprenia una llum celestial,
/ 10 febrer 2013 11:27
Recórrer als clàssics liberals ajuda a entendre el perquè de les coses… “No pot dir-se de la democràcia el que amb la veritat deia Lord Acton de la llibertat: que aquesta no és un mitjà que cerqui un objectiu polític de més alt nivell. És en sí, la fita política més alta”.Això deia Friedrich Hayek, parafrasejant a Lord Acton, al
